8. Referències Bibliogràfiques

Aquí exposarem totes les fons de documentació que hem utilitzat a l'hora de contrastar les nostres hipotèsi amb allò que diuen experts. També exposarem blogs o webs interessants que parlin sobre les tortugues.

• Blog profesional sobre Biologia. Com és la vida d'una tortuga marina. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: https://allyouneedisbiology.wordpress.com/tag/cicle-vida-tortuga/
• Camp d'aprenentatge del Bages: Xtec. Descripció dels cinc regnes. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.xtec.cat/cdabages/consulta/consaigua/gotadaigua/descripcio5regnes.pdf
• Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. El problema de les tortugues aquàtiques exòtiques.  Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.tortugues.cat/html2/tortflor.html
• Coborn, J (1994). Guia completa de los reptiles. Barcelona: Editorial Hispano Europea, S.A.
• Generalitat de Catalunya: Departament de medi ambient i habitatge. La seva vida dia a dia. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.gencat.cat/mediamb/butlleti/bev/graf_but9/documents/tortuga_mediterrania3.pdf
• La tortuga mascota. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a: http://apliense.xtec.cat/arc/sites/default/files/04_La_tortuga_mascota.pdf
• Mas mallorca. La tortuga mediterrània.Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a:http://www.masmallorca.cat/animals/tortugamediterrania.html#axzz3vtZ1QGH
• Slideshare. Les tortugues: Estratègies per afavorir-ne la supervivència. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.slideshare.net/martigraells/les-testudo-hermanni-hermanni
• Saber es practico (2015) ¿Cuántos órganos tiene el cuerpo humano i cuáles son?Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.saberespractico.com/estudios/cultura-general/%C2%BFcuantosorganos-tiene-el-cuerpo-humano-y-cuales-son/
• Salvador, A;Pleguezuelos, J.M (2002). Reptiles españoles: Identificación, historia y distribución. Talavera de la Reina: Canseco Editores S.L
• Slideshare (2012). Les nostres tortugues amigues. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a: http://www.slideshare.net/CarmeCL/les-nostres-amigues-tortugues
• Slideshare. Els quelonis. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.slideshare.net/Mercadal76/els-quelonis
• Tienda animal. Guia para la hibernación de las tortugas. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.tiendanimal.es/articulos/guia-para-la-hibernacion-en-las-tortugas-ii/
• Wikipedia (2015). Hibernació. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hibernaci%C3%B3
• Wikipedia (2015). Rèptil. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A8ptil
• Wikipedia (2015). Tortuga. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a:https://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga
• Xtec. Éssers vius i diversitat. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://blocs.xtec.cat/marafapremiademar/files/2012/10/4.01.%C3%89ssersviusidiversitatv.2.pdf
• Xtec. Animals marins: les tortugues. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.xtec.cat/ceipginesta/hemeroteca/revista2/revista/m4ex1/tortugues.htm

7.Reflexió final

Reflexió com alumnes

Marta: Molt bé, això ja s'acaba i podríem fer una reflexió sobre tot allò que hem après amb l'observació d'aquest ésser viu!

Magalí: Doncs jo crec que ha estat molt divertit tenir cura d'un animal durant un temps, ja que ens ha aportat molt valors com són la responsabilitat, l'amor, el respecte pel medi ambient, entre d'altres.

Laia: Sí, sí. També ens ha ajudat a establir relacions entre les tortugues i els éssers humans. D'aquesta manera hem après una mica més sobre com funcionem els éssers vius, en general. 

Marta: També hem pogut comprovar mitjançant l'experimentació, molts dels dubtes que ens sorgien durant aquesta observació.
Magalí: La realització del blog ens ha permès anar treballant progressivament des del punt de partida, dels nostres coneixements previs.

Laia: També hem vist com ens sorgien molts dubtes. Alguns d'aquests els hem resolt, i d'altres no, perquè alguns ens motivaven a experimentar i en canvi, d'altres és quedaven en dubtes.

Magalí: Una altra cosa que m'ha agradat és que hem pogut aprendre gràcies a les reflexions i explicacions de tots els membres del grup. La creació de moltes altres preguntes que han anat sorgint a través de les converses de debat que manteniem.

Laia: És veritat Magalí! Hem pogut contrastar opinions i arribar a una solució.

Marta:  Referent al tema de les tortugues hem après com són i com és comporten i a com ha de ser el seu medi per poder viure en bones condicions.

Magalí: El fet de tenir el meu pare, ens ha ajudat molt a poder contrastar les nostres hipotèsis amb una persona que l'apassiona aquest món dels quelonis.

Laia: Sí, es veritat. Ens ha agradat molt fer-nos preguntes entre nosaltres i dialogar per buscar respostes a allò que ens interpel.la alguna cosa, que no pas aprendre com funciona el món dels éssers vius mitjançant un llibre de text.  

Marta: L'aprenentatge mitjançant la manipulació i l'experimentació és més significatiu, ja que ens ha ajudat a crear esquemes de coneixement entre allò que sabiem i allò que apreniem de nou.

Laia: Per tant, hem pogut adquirir uns coneixements més tècnics en relació a aquest ésser viu.

Reflexió com a mestres

Ha arribat el moment de tancar la nostra experiència i reflexionar sobre tot allò que ens ha aportat aquest treball del “Model d’ ésser viu” utilitzant com a objecte d'estudi la tortuga. Hem tingut la sort de poder endinsar-nos en l'observació d'una tortuga d'aigua i dues de terrestres, per així analitzar les diferències entre elles.

L'observació d'un ésser viu a l'escola és una metodologia molt atractiva i dinàmica per aprendre a una aula. Mitjançant un ésser viu en concret es pot arribar a establir relacions amb la resta d'éssers vius.  Segons Sanmartí (2001) un model científic el podem entendre com la selecció i organització d'idees des d'una determinada perspectiva conceptual, i que serveix per explicar un conjunt de fenòmens que suceeeixen en el món.

El fer aquesta observació en grup fomentem la cohesió del grup i la cooperació. També ajuda molt a fomentar la conversa entre els diferents membres del grup, ja que és l'element clau d'aquesta observació. Gràcies a aquesta, els alumnes aprenen a respectar les opinions dels altres i a expressar allò que pensen. També ens permeten a nosaltres els mestres, veure quins són els interessos i els coneixements que tenen sobre el tema i de quina manera exposen i plantegen les seves hipotèsis als altres.


Durant tot el procés d'observació la figura del mestre és clau, ja que és aquell que ha de fer preguntes als alumnes que ajudin a avançar en el procés d'aprenentatge. Mitjançant el model d'ésser viu Pujol i Espinàs (2004) ens diuen que els nens i nenes han de pensar la vida en interacció amb el medi i com un conjunt d'interaccions associades a un conjunt de canvis i d'estabilitats.

Poder realitzar aquesta observació en grup, també ajuda a fomentar la cohesió del grup i la cooperació. Els nens tenen un objectiu comú i és aprendre com és un ésser viu mitjançant un model d'ésser viu. 

Com a mestres creiem que l'autoreflexió i la capacitat de fer-se preguntes a un mateix sobre un fet és molt important per a la formació d'alumnes crítics per a la societat del futur. També els ajuda a desenvolupar estratègies per respondre a aquestes preguntes, les quals són molt importants per a ser un alumne competent.

Un altre aspecte important és l'ús de les TIC en les ciències experimentals. Mitjançant el model d'ésser viu estem fomentant a que els alumnes utilitzen les TIC com a suport i com a consulta dels dubtes que tinguin. Aquesta observació també els ajuda a familiaritzar-se amb materials com són els terraris, en el nostre cas.

Gràcies als dubtes i la conversa entre nosaltres hem anat descobrint i coneixent cada vegada més coses sobre les tortugues i les hem pogut relacionar amb d'altres éssers vius. Per això pensem que ha sigut interessant i enriquidor treballar el model d'ésser viu amb aquesta metodologia, ja que pensem que a través de l'observació i l'experimentació directa hem sigut les protagonistes del nostre procés d'aprenentatge. 

5. Explorem els seus sentits!

Laia: Jo vull saber si tenen llengua, dents i llavis.

Magalí: Laia, jo crec que tenen llengua perquè recordo haver-li vist a la meva tortuga menjant. Tot i així, podem observar-la i comprovar-ho.

Marta: A mi m'agradaria saber si tenen nas, i si tenen el sentit de l'olfacte!

Magalí: Però si no en tenen, respiren per la boca només?

Laia: Jo no ho sé, ho hem d'investigar. I tenen orelles per escoltar?

Marta: Hi veuen quan és fosc?. Jo sé que els gats poden veure-hi a la foscor, però nosaltres, els humans, no podem. Creieu que les tortugues si?

EXPLOREM ELS SEUS SENTITS!

La majoria de les preguntes que ens van sorgir quan vam decidir observar les tortugues van ser sobre els sentits. Ens vam fer preguntes molt relacionades amb l'ésser humà i els seus cinc sentits, ja que ens cridava molt l'atenció si les tortugues els tindrien com nosaltres.

GUST

Després d'observar les nostres tortugues mentre menjavem, vam poder afirmar que si que tenen llengua. També hem trobat que les tortugues tenen papiles gustatives com nosaltres i això segurament els proporcionara el gust. Aquí us deixem el següent vídeo que mostra com menja la Paquita:

TACTE

Laia: Jo vull esbrinar si tenen tacte a la closca. Recordo haver vist un vídeo d'una tortuga que reaccionava quan li tocaven la closca.
Marta: Doncs podem provar-ho nosaltres i així ho sabrem del cert!

Per poder demostrar això vam realitzar un vÍdeo on es veu com quan toquem a la tortuga ella mateixa obre la boca, això ens diu que si que té tacte, ja que s'adona quan li estant tocant.

VISTA

Marta: Jo crec que tenen una vista excelent i que distingueixen les formes i els colors, ja que quan l'apropo la capsa del menjar la reconeix i s'apropa a mi.
Magalí: Creieu que seran capaçes de veure amb la llum apagada com alguns animals que ho fan?

En aquesta imatge podem veure com tenen dues parpelles que li pemet veure sota l'aigua. A la superfície són capaçes de veure les formes i els colors. També tenen un sentit de la orientació molt bo.

OÏDA

Les tortugues no tenen orelles, però tenen un timpà que vibra amb les ones sonores i les fa sentit. Són molt sensibles a les vibracions del terra. Per això s'adonen quan ens apropem a elles.

OLFACTE

El sentit de l'olfacte el tenen ben desenvolupat i és molt important per a la recerca d'aliments i les parelles. Les nostres tortugues van directes a allà on hi ha el menjar.

6.3. Com es relacionen?

Magalí: Les tortugues com qualsevol ésser viu, estan inmerses en un medi on hi ha altres éssers vius amb els quals interactua. Creieu que sense aquests éssers vius es moriria?
Marta: Jo crec que no, ja que la meva viu sola i no s'ha mort.
Laia: Doncs podriem observar si la Paquita i el Pitu tenen alguna relació o només es relacionen per reproduir-se.

Magalí: En el moment que la femella posa els ous creieu que segueix tenint cura d'aquests?
Laia: I el mascle què fa? La deixa embarassada i després se n'oblida?

Marta: Jo crec que sí que tenen cura dels ous les femelles perquè és un instint maternal, però ho haurem d'investigar.
Laia: Llavors hauran d'estar a una temperatura adequada per a què puguin nèixer?
Magalí: Potser per això els enterren al terra, per donar-los calor!

1. LA FEMELLA TÉ CURA DELS OUS? I EL MASCLE?

Pensem que tant el mascle, com la femella poden tenir cura dels ous. Creiem que han d'enterrar-los i vigilar-los. Però realment no hi ha s'estableix cap tipus de realció en el moment que la tortuga surt de l'ou, sinó que des d'aquell moment ja són independents.

Com que sabiem que les tortugues enterren els seus ous, ens vam plantejar per què ho fèien. Va ser inevitable pensar que ho fèien perquè els ous necessiten escalfor, com ho fan altres éssers vius, però, ens vam adonar que sota terra no fa més calor, sinó que fa més fred i humitat.

Creiem que enterren els ous per protegir-los dels factors exteriors, com dels fets meteorològics i sobretot per mantenir la temperatura adequada per tal que l'evolució de l'ou es produeixi sense cap interrupció ja que això podria causar la mort.

Marta: Creieu que té por de mi quan m'acosto a ella?

Laia: Pot ser sí perquè de seguida amaga el cap sota la closca.

Magalí: Jo crec que és un dels seus instints i per això ho fa, ho podem comprovar tocant-li el cap.

2. TENEN POR DELS HUMANS? 

Creiem que tenen por sempre que reaccionen amagant el cap i després les potes dins de la closca. Ho fan quan nosaltres ens hi acostem i després molt a poc a poc van treient el cap, és a dir, guanyen seguretat. Aquesta reacció pensem que és un instint natural per protegir-se d'allò que els sembla un perill.

3. COM INTERACCIONA AMB ELS ALTRES?

Laia: Quan les tortugues estan passejant i es creuen entre elles per un pas estret com es deuen posar d'acord per saber qui passa abans?
Magalí: Les tortugues no parlen, però pot ser tenen algun tipus de comunicació no verbal no creieu?
Marta: Jo crec que són molt independents i cadascuna fa el que li convé.

6.2. Com es reprodueixen?

Laia: He vist que molts rèptils són ovípars, és a dir que es reprodueixen posant ous. Les nostres tortugues també ho són?
Magalí: Sí! Jo quan era petita vaig veure com posaven els ous i després neixien tortugues. 
Marta: Creieu que es reprodueixen com els humans, amb dos éssers? O només es necessita un d'ells per reproduir-se?
Magalí: Podem observar la Paquita i el Pitu per veure com ho fan! I a veure si tenim sort i durant aquest temps posen ous.

1. COM FUNCIONA EL PROCÉS DE REPRODUCCIÓ?

Després de la hibernació el mascle persegueix la femella fent cops a la closca fins que es queda quieta, vam poder observar que le mascle és mostra molt agressiu a l'hora de perseguir la femella. El mascle pot fer diverses còpules al dia amb més d'una femella, i aquesta, pot conservar l'esperma fins a quatre anys i, a més, acumula l'esperma de diferents mascles. 

El mascle arriba a la maduresa sexual als 6 o 7 anys. La femella no arriba a la maduresa sexual fins als 8 o 10 anys i fa tres postes entre maig i juliol. La incubació dura uns tres mesos, amb temperatures inferiors a 30,5 °C neixen més mascles i amb temperatures superiors neixen més femelles. Temperatures inferiors a 26 °C o superiors a 33 °C provoquen malformacions o la mort de l'embrió. Al moment de l'eclosió, sovint facilitat per un dia plujós, la cria utilitza per trencar la closca l'anomenada "dent d'ou", un tubercle corni situat entre el nas i el maxil·lar superior destinat a desaparèixer en pocs dies. La sortida de l'ou pot durar 48 hores.

Laia: Les tortugues posen ous però em sembla que els deixen al terra o a l'aigua. Els ous es queden allà on els ha deixat la tortuga?

Magalí:Jo també penso que deixen els ous, em sembla que a vegades els enterren.

Marta: Sí, els deixen a terra. Crec que és necessari que una tortuga mascle i una femella s'aparellin perquè posin ous i neixin tortugues.
Magalí: Sí Marta! A més, crec que sempre que una tortuga mascle i una femella s'aparellen, la femella es queda embarassada.
Marta: Vols dir? Quan els éssers humans tenen relacions sexuals, la dona no sempre es queda embarassada.
Laia: Jo penso com la Magalí. Crec que, com nosaltres, no sempre es queden embarassades. Però aleshores... Quins factors determinen que posin ous?
Marta: Hem d'informar-nos sobre la reproducció de les tortugues i els rèptils.

Magalí: I sempre que posen ous, neixen tortugues?
Laia: No ho se, però jo vaig veure en un programa de la televisió, com un home menjava ous de cocodril. Per tant, pot ser no sempre neixen tortugues dels ous.
Marta: I com s'alimenten i respiren les tortugues dins l'ou?

Laia: L'ou de dues tortugues serà, amb el temps, una tortuga petita. Això ho tenim clar perquè, igual que passa amb la reproducció dels humans o de qualsevol altre ésser viu, l'herència ens fa ser com som. És a dir, la reproducció entre dos cocodrils dóna fruit quan neix un cocodril, entre dos persones, neix un nadó, i entre dos tortugues, una tortuga.
Magalí: Sí, però, que ens fa diferents dels altres? Entre nosaltres som éssers humans, però jo sóc diferent de tu, Marta. I tu de la Laia.
Marta: Això és veritat, tots som iguals però diferents. Creieu que passa el mateix amb els animals?
Laia: A qui s'assembla la tortuga que neix? Què té en comú amb les altres i què la fa diferent? S'assembla als seus progenitors? Què en penseu?
Marta: També m'agradaria saber quan triguen a néixer. Nosaltres estem nou mesos a la panxa de la nostre mare. I les tortugues dins l'ou?

2. COM POSEN ELS OUS?

Les tortugues incuben els ous i per aquest motiu els enterren. Les tortugues passen aproximadament dos mesos embarassades, després ponen els ous, però el naixement no es produeix fins uns 80 o 85 dies més tard, quan surten de l'ou finalment. En el cas dels humans l'embrió triga entre 35-40 setmanes a nèixer.

Aquí posem un vídeo de com neix una tortuga:

6.1. Com s'alimenten?

Laia: Nenes, jo he vist com la Paquita i el Pitu mengen diferent a la Channel. Per què creieu que ho fan?

Marta: Jo crec que poden menjar de tot, ja que la Channel tot el que li poses s'ho menja. Però normalment menja unes gambes petittones que estan com dissecades.
Magalí: Alaa! Doncs jo crec que les meves només mengen herba.
Marta: Doncs podem veure quin tipus d'alimentació tenen les tortugues!


1. QUÈ MENGEN? QUAN MENGEN?
Depenent de l'espècie podem trobar  tortugues carnívores, herbívores i omnívores. La Paquita i el Pitu són tortugues herbívores, només mengen herba. La channel hem trobat que és una tortuga de florida i és carnívora. Al principi ha de menjar gambes i després quan és més gran menjarà pinso.També hem trobat que és molt important que prenguin calci, en forma de pedra. 

Magalí: Nenes us heu adonat de què les tortugues no tenen dents? Llavors com trituran el menjar?
Marta: Jo crec que potser tenen un òrgan que nosaltres no tenim, que fa aquesta funció.
Laia: Potser, i creieu que fan la digestió igual que nosaltres?
Marta : N'hem a investigar!

Hem vist com les nostres tortugues no tenen dents i la funció de tritura la fan amb el bec que tenen. També hem arribat a la conclusió de què fan la digestió molt semblant als humans, ja que com hem vist abans comparteixen molts dels seus organs amb nosaltres, les persones.


Laia: Sempre m'ha cridat l'atenció és com poden respirar els animals dintre de l'aigua. Podríem investigar com ho fa la nostra tortuga!
Marta: Jo crec que ho fan gràcies al oxigen que conté l'aigua, que els ajuda a respirar i no ofegar-se.
Magalí: I us heu fixat que moltes vegades la channel està amb el nas fora de l'aigua, això es perquè potser ha de sortir fora per agafar aire com nosaltres.
Marta: Com és que poden aguantar tanta estona sota l’aigua, i a la vegada també fora del medi aquàtic?

Laia: Tenen algun altre sistema respiratori diferent al pulmonar?

Magalí: La Paquita i el Pitu respiren a través del sistema respiratori pulmonar però en el cas de la Channel ho haurem d'investigar.

2. COM RESPIREN? (APARELL RESPIRATORI)

Les tortugues d'aigua tenen una respiració pulmonar tot i que és bastant diferent a la dels mamífers o humans, ja que elles poden passar-se molt de temps sota l’aigua. En debat hem comentat a partir de l'observació que feiem quan la Channel estava dins l'aigua que quan es submergeixen deuen tenir algun tipus de teixit diferent perquè puguin aguantar tanta estona sota l’aigua. A més, hem vist que no deixa anar bombolles de l'aire que treuen, per tant, a partir d'altres fonts vam descobrir que han desenvolupat un sistema de respiració anaeròbica.

Les tortugues són capaces de mantenir més concentracions de diòxid de carboni a la sang que la majoria dels animals que respiren oxigen i, per tant, poden utilitzar el proveïment d’aquest de manera molt eficaç durant un llarg període de temps. Tant la sang com el teixit muscular poden emmagatzemar oxigen en grans quantitats, fet que ajuda a la tortuga a estar sota l’aigua llargs períodes de temps.

Laia: Com deu defecar la tortuga d'aigua?
Magalí: Jo crec que la Paquita i el Pitu deuen defectar igual que les persones, perquè són terrestres.
Marta: Quan observo la Channel a vegades veig que treu l'excrement i es queda flotant a l'aigua, però després que passa?

3.COM I QUAN DEFEQUEN?  (APARELL EXCRETOR)

En els animals vertebrats, com les tortugues d’aigua, els principals òrgans excretors són els ronyons. Aquests són els que s’encarreguen de filtrar la sang per eliminar els residus tòxics.

En el cas de la Channel hem de tenir en compte que si la temperatura de l’aigua no és l’adient, la nostra tortuga no farà les seves necessitats. Per això, l’aigua ha d’estar temperada perquè pugin defecar sense problemes.
En el cas de la Paquita i el Pitu quan defequen ho fan sobre la terra del terrari on viuen, són excrements força líquids. També algun cop que les hem agafat amb les mans, nosaltres hem pensat que arrel de la por han acabat treient excrements.

6. Realitzen les funcions vitals?

Laia: Les tortugues com hem vist comparteixen moltes coses amb els éssers humans, creieu que faran les funcions vitals igual que nosaltres?
Marta: Jo crec que qualsevol animal realitza les funcions vitals.
Magalí: Jo sé que tots mengen, es relacionen i es reprodueixen. Però cadascún ho fa d'una manera diferent.

Les funcions vitals són les característiques pròpies dels éssers vius. Nosaltres sabem que els éssers humans realitzen les funcions vitals, les quals són: NUTRICIÓ, RELACIÓ i REPRODUCCIÓ.

La funció de nutrició és la capacitat d'intercambiar matèria i energia. Capturen substàncies nutritives i l'energia que necessiten per viure de l'entorn on habiten i expulsen allò que no els hi és útil. Hi ha dos tipus d'ésser viu segons la nutrició:

• Éssers vius autòtrof: Són organismes que es fabriquen els nutrients a partir de substàncies inorgàniques (aigua, sals, diòxid de carboni) gràcies a l’absorció d’energia lluminosa. Aquest procés s'anomena fotosíntesi. Els vegetals, les algues i alguns bacteris, tots ells organismes autòtrofs, obtenen aquestes substàncies senzilles de l'aigua, de l'aire i del sòl, segons el medi on viuen. 
• Éssers vius heteròtrofs: Són aquells éssers vius que incorporen els nutrients dels aliments que ingereixen i que provenen d’altres éssers vius. Nosaltres i els animals pertanyem a aquest tipus d'éssers vius.

Anomenem funció de relació a la capacitat que tenen els éssers vius de captar la informació del seu medi, tant intern com extern, els estímuls, interpretar aquests estímuls i elaborar una resposta adequada. Mitjançant la funció de relació els éssers vius també coordinen els seus aparells i sistemes per tal que puguin funcionar correctament. La funció de relació en els animals es coordinada per dos sistemes: el sistema nerviós i el sistema endocrí. Els dos sistemes treballen coordinadament per donar la resposta més adequada als estímuls captats.

La funció de reproducció és la capacitat dels éssers vius per crear-ne d'altres, els quals seran els seus progenitors. La funció de reproducció no és fonamental per a la supervivència d'un ésser viu, però sí que és important i essencial per mantenir els éssers vius, és a dir, de la vida. Hi ha dos gran tipus de reproducció:

• Reproducció asexual: També es pot anomenar reproducció vegetativa i en aquests casos no es requereix la intervenció de cap altre organisme, de manera que els organismes fills són genèticament iguals al progenitor. 
• Reproducción sexual: És un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.  Els humans i les tortugues tenim aquest tipus de reproducció.

Marta: Ara que ja sabem que compartim el tipus de nutrició (heteròtrofs) i el tipus de reproducció (sexual), n'hem a observar com fan aquestes funcions vitals.
Laia: També podem observar  com es relacionen entre elles i amb el medi.

4. Observem com són

Les tortugues, com els éssers humans, tenen unes característiques físiques i internes que li són pròpies. Per tant, en aquesta entrada veurem com són i com evolucionen aquest éssers vius  i quines semblançes o diferencies tenen amb altres éssers vius.

Magalí: Hem d'investigar com podem descobrir el sexe de les tortugues! A mi m'interessa molt!
Marta: Jo havía sentit que es pot esbrinar el sexe de les tortugues mirant les taques que tenen a la panxa. 
Laia: No!!! A mi m'havíen dit que es podia saber per la corva que hi ha a la seva panxa.
Marta: Podem observar com és la panxa del Pitu i de la Paquita, i a més, buscar-ho a internet o a un llibre.

1. DIFERÈNCIA ENTRE LA TORTUGA MASCLE I LA FEMELLA

Ens va sorgir aquest dubte perquè dins del grup hi havia diferents opinions. Una de nosaltres pensava que podiem trobar la diferència entre el mascle i la femella per la forma de la seva panxa, però una altra de nosaltres va dir que ho podiem descobrir per els colors i les formes de la tortuga.Vam decidir investigar sobre aquesta qüestió, ja que ens va semblar interessant poder resoldre aquest petit debat que havia generat entre els membres del grup. 

Les diferències entre una tortuga mascle i una femella, en primer lloc, és que la mida de la tortuga mascle és més petita que la de la femella. També, sota la closca on està situada la panxa (plastron) el mascle té una forma convexa, corbat cap endins perquè en el procés de la reproducció tingui més facilitat i, en canvi, la femella té el plastron recte. També es diferencien per l'òrgan sexual que és molt més visible quan ha passat un any de vida, i finalment, que la femella té la cua més curta.

Aquí veiem com la nostra tortuga Channel té el plastorn recte i té la cua curta, per tant assegurem que és una tortuga femella.

En les següents imatges veiem que el Pitu de el plastorn més corvat i encara que no es vegi gaire lperquè la cua la tenia mig amagada, aquesta és més llarga que la de la Paquita. Per tant, podem diferenciar amb aquestes característiques qui és mascle i qui és femella.

Marta: Jo vull saber en quina proporció creixen les tortugues. Vull dir, quan temps ha de passar?, ho podem notar? 

Laia: Ah si!!!! I com són quan neixen i com són quan ja són adultes?, o com seran d’aquí a un temps? 

Magalí: A mi m'agradaria saber si les tortugues experimenten el creixement o un desenvolupament al llarg de la seva vida o només en un període de temps? Per exemple, nosaltres experimentem canvis tota la vida, però el nostre creixement dura un temps determinat. Els passa el mateix a elles?

2. COM CREIXEN? QUINS CANVIS CORPORAL TENEN?

Nosaltres podem observar el progrés i el creixement de les tortugues perquè ja són adultes, però, volem buscar informació sobre els seus canvis corporals, ja que ens sembla important. 

Nosaltres creiem que el creixement de les tortugues és produeix igual que en tots els éssers vius, si les anessim observant des del seu naixement si que podríem analitzar com és aquest procés. El màxim que poden créixer les tortuges mascle és de 13cm i les femelles 18cm. Les nostra tortuga Pitu medeix 12cm de llargada i la Paquita en medeix 15cm. La Channel té una mida de 16x12cm.

Marta: Nenes, he vist com a la Channel se li esta caient parts de la closca? Per què deu passar això?
Magalí: Marta, això passa perquè muden la seva closca.
Laia: Però això suceeix sempre? Perquè jo havia sentit que només ho feien quan estaven en procés de creixement. I que si ho feien molt frequentment era perquè la tortuga tenia algun problema de vitamines.
Marta: Doncs, n'hem a buscar perquè li passa això.
Laia: També podriem buscar si això de mudar la pell és com una regeneració de la seva closca després de patir alguna ferida ?
Magalí: Si podriem observar si com les sargantanes,les quals regeneren la seva cua, tenen capacitat d'autoregeneració!
Marta: Jo crec que si que no són capaçes de crear una nova part del seu cos, però si que són capaçes de cicatritzar una ferida, com ho fem nosaltres els humans.


4. PER QUÈ MUDEN LA PELL? TENEN LA CAPACITAT DE REGENERACIÓ? SI LI CAU LA CUA QUÈ PASSA?

Les tortugues com la resta d'éssers vius necesiten una sèrie de vitamines per poder estar sanes. Buscant informació sobre quan muden la pell hem trobat que normalment, com gairebé tots els rèptils, muden la pell quan creixen, i dura unes 2 o 3 setmanes. Durant aquest procés l'aigua ha d'estar molt neta i ha de rebre la llum del sol per a que s'asequi la pell i li sigui més fàcil cambiar-la.

Si la tortuga muda la pell en la seva època adulta pot ser per 3 motius:

• Sobrealimentació
• Excés de vitamina A.
• Falta de vitamina A.

Per tant, creiem que no estem alimentant bé a la nostra tortuga, ja que muda la pell quan no ho hauria de fer. A partir d'ara li donarem menys menjar i procurarem donar-li la quantitat adequada de vitamina A.

Ja que estem davant d'un rèptil, ens va sorgir el dubte de si tenia la capacitat de regerenar-se com per exemple les sargantanes. Després d'investigar vam trobar que la cua no pot caure, només es dóna a terme en els rèptils com els llangardaixos o sagrantanes. També hem vist gràcies a aquest vídeo que si que poden cicatritzar la seva closca, però amb l'ajuda d'un veterinari.

Laia: Nenes després d'obervar a les nostres tortugues he vist la importància que té la closca per a elles. Creieu que sense la closca podrien viure?
Marta: Jo crec que la cloca forma part de la seva fisionomia i que sense ella no podriem viure. És com nosaltres l'esquelet, és aquell que ens dóna forma i ens permet estar drets.
Magalí: N'hem a veure per a què utilitzen la closca realment i si poden viure sense ella.

Nosaltres creiem que sense la closca no poden viure, ja que és la seva estructura corporal que manté els òrgans al seu lloc. Serveix per protegir el seu cos dels posibles depredadors.
La closca de la majoria dels rèptils va soldada a la columna vertebral del animal per oferir-li resistència. Per tant podem afirmar que la tortuga no pot viure sense closca, ja que forma part de la seva estructura.

Marta: Nenes creieu que les tortugues tindran tots els òrgans que tenim nosaltres, però en una mida més petita.

Magalí: Marta jo crec que no necessiten tants organs com nososaltres, però si que comparteixen molts amb nosaltres.

Laia: N'hem a veure que tenim en comú.

Després de comparar els nostres organs amb els de les tortugues veiem com l'ésser humà té 21 organs i les tortugues tenen 7 organs.

Marta: Us heu adonat de com és la pell de la tortuga? És molt semblant a la pell de molts rèptils com la sargantana. Creieu que és així per alguna cosa?
Laia: Jo he sentit parlar que això s'anomenen escates...
Magalí: A mi m'han dit que es diuen escuts i que serveixen per protegir a la tortuga.
Laia: Ah, i creieu que les ungles que tenen només serveixen per caminar? O tenen alguna funció més?
Marta: Sí us fixeu en la Paquita, les 5 ungles que té les utilitza per mobilitzar-se, per crear forats i per ajudar-se a tallar el menjar.

Laia: Nenes creieu que les tortugues tenen memòria i sentiments com nosaltres els humans? Creieu que ens reconeixen com el gossos?

Magalí: Jo crec que sentiments potser no tenen, perquè crec que no pensen.

Marta: Doncs jo crec que actuen per estímul resposta. Ja que la Channel en el moment en què m'apropo i em veu, ve corrents cap a mi per a que li doni el menjar.
Magalí: Això també passa amb la Paquita i el Pitu sobre tot al matí quan saben que arriba el moment d'alimentar-se i sembla que m'esperin al sol.
Laia: Llavors, quan us veuen arribar s'acosten a vosaltres perquè reconeixen que les persones els poden donar aliments.

5. RELACIÓ AMB ELS HUMANS.Sí tenen memòria o record perquè quan han d'anar a dormir totes es dirigeixen a la caseta que hi ha al terrari perquè allà estan més protegides i aquesta acció la fan cada dia. Per tant, ho han acabat aprenent per repetició i intuïció. També, saben que les persones que s'acosten a elles les alimentarà perquè sempre s'apropen i estiren al coll com si sapiguessin que els anem a donar menjar.

3. Analitzem el seu medi

En aquesta entrada  analitzarem com ha de ser el medi on viuran les nostres protagonistes. També compararem com és comporta una tortuga que viu en un medi adequat i una que hi viu en un medi inadequat. La gran majoria dels rèptils són poc adaptables als canvis mediambientals, per això, quan treiem un rèptil del seu medi, hem de mantenir-lo en un ambient el més similar a aquell d'on provenia. 

Abans d'analitzar el medi, us exposem la conversa que vam tenir sobre com hauria de ser un bon terrari. L'objectiu del terrari és que sigui el més proper possible a l'hàbitat de les tortugues. 

Magalí: Primer de tot hauríem de saber si les dimensions dels dos terraris són les adequades.
Laia: També haurem de veure si la temperatura és l'adequada.
Marta: Magalí hauríem de preguntar al teu pare si les llumetes del terrari hi són per algun motiu. 
Laia: Jo vull saber si l'habitat de les tortugues seria adequat per a qualsevol rèptil.
Marta:  Jo crec, que tot i que siguin rèptils, cadascún d'ells té unes necessitats diferents.

1. ON VIUEN? COM ÉS AQUEST LLOC? PODRIEN VIURE EN QUALSEVOL LLOC?

Primer de tot observem com és el terrari (terrestre), on viuen la Paquita i el Pitu.  El terrari té dues parts i cada part té aquestes dimensions: 1 metre d'amplada per 4 metres de longitud. 

Ens hem informat sobre el tipus d'hàbitat  en què viuen les nostres tortugues. Hem trobat que viuen en paratges àrids amb escasses precipitacions, on predominen els matolls i arbusts petits. El clima ideal per a les nostres tortugues es caracteritza per hiverns suaus amb precipitacions moderades, i estius secs amb temperatures elevades. Per tant, pensem que el clima Mediterrani s'adequa al clima d'aquestes tortugues.

La Channel és una tortuga d'aigua i viu en un espai una mica especial, en una capsa de plastic oberta que fa 42x72 centímetres. A dins hi ha un maó que l'ajuda a sortir a la superfície, i a fora hi ha 3 maons que fan d'escala per entrar i sortir de l'aigua. A més, al seu voltant té un espai ple de plantes on es pot amagar. La tortuga d'aigua, com ja hem dit pot estar fora durant molt de temps.  Nosaltres creiem que l'espai on viu la Channel hauria de ser més gran, perquè visqués en millors condicions. 

Hem trobat que el terrari ha d'estar en un espai petit i atractiu. Als terraris hi podem posar plantes , ja que aportaran una mica de naturalesa a les vides dels nostres animals. El rèptils són nets, inodors, silenciosos i una mica exigents.  Les dimensions de l'espai depenen del número, mida i hàbits de les criatures que hi visquin.

Laia: Nenes heu vist que al terrari de la Paquita i el Pitu hi ha una gran quantitat de plantes d'altres éssers vius?
Marta: Si, és veritat! Creieu que és necessari que les nostres tortugues visquin amb altres éssers vius?



En aquest terrari les tortugues conviuen amb altres matèries i éssers vius. A més de la Paquita i el Pitu, hi ha altres tortugues i diferents tipus de plantes. Aquestes plantes no són el seu aliment, per tant no hi ha cap problema per què estiguin dins el mateix espai.
Dins el terrari disposen d'un lloc per beure aigua (plats de vidre)  també tenen dues teules que fan de túnel, on les tortugues es poden amagar, descansar i resguardar de la llum solar. 
Per els rèptils que són petits es poden incloure forats a les roques per a col.locar plantes.Dins del terrari podem incloure materials de substrat. Aquest substrat pot ser sorra i/o terra. Siguin els que siguin els materials que utilitzem s'han de retirar i netejar a intervals regulars, amb major frequència en aquelles espècies més grans. Les tortugues han de diposar d'un espai per poder moure's, banyar-se, beure i amagar-se de la llum solar.

Magalí: Us heu fixat que el terrari de la Paquita i el Pitu no té opció per sortir a l'exterior?
Marta: Sí, és veritat. Creieu que és necessari que sortin a l'exterior o no cal?
Laia: Jo crec que si el terrari té tot allò que necessita per viure i té unes dimensions idòneas no cal que sortin a l'exterior. 
Marta: Clar, però crec que és molt important que tinguin un lloc on poder amagar-se de la llum solar.
Magalí: Si això si, la Paquita i el Pitu tenen les teules i la Channel té l'ombre de les plantes per amagar-se del sol. 
Magalí: Ahh!! Us enrecordeu que vam parlar de la funció de les llumetes en el terrari? Doncs, el meu pare m'ha dit que s'encenen a la nit durant l'estiu i il.luminen el terrari amb la finalitat de decorar.
Marta: A doncs, jo crec que tot i així una mica de calor sí que els dóna. I llavors com hauria de ser la temperatura adient per viure?
Laia: La temperatura com ja hem dit abans ha de ser elevada, jo vaig trobar que havia de ser d'entre 35-40ºC durant el dia i 23-25ºC durant la nit.

Com podeu observar a les imatges, les tortugues no tenen possibilitat de sortir a fora del terrari. També veiem que no tenen sostre, això fa que rebin la llum solar durant tot el matí fins a mitja tarda, a l'hivern la llum marxa a les 17h i a l'estiu poden rebre llum solar fins a les 19h. Però, a l'hora de dormir que és a mitja tarda cap a les 16:00h com a molt tard, entren dins de la casa més gran, que és un espai tancat que es pot obrir per dalt. L'aigua no té una temperatura adequada, és a dir que es troba a temperatura ambient. 

Ens hem adonat que depenen del tipus de tortuga (terrestre o aquàtica) el seu hàbitat ha de tenir unes condicions o unes altres. També hem pogut observar com és molt important tenir en compte les característiques pròpies del seu medi per a què pugui viure bé i durant molt de temps. D'aquesta manera podem afirmar que les tortugues no poden viure en qualsevol lloc. Pel que fa a la Paquita i el Pitu hem vist com la majoria de les condicions òptimes les tenen, però la Channel viu en unes condicions totalment oposades a les adequades. 

Laia: Noies, jo he sentit que les tortuges, com molts animals, dormen en un lloc amagat i on tinguin una temperatura bona per dormir.
Magalí: Sí! jo he vist com  la Paquita, el Pitu i la Channel quan és fa de nit busquen un lloc cobert on poder estar tranquiles. La Paquita i el Pitu van cap a la "casa " que tenen. La Channel a vegades surt fora de l'aigua i se'n va a amagar-se darrere de les plantes de la terrassa o es queda dintre de l'aigua amagada a la closca. 
Marta: Jo sempre he tingut curiositat per veure com funciona el procés d'hibernació, ja que la Channel esta molt de temps sense moure's i sense menjar, sembla que estigui sempre adormida. 
Laia: Doncs, jo crec que el procés d'hibernació és una manera que tenen alguns animals d'adaptar-se al medi. Com per exemple els ossos.
Magalí: Llavors creieu que tots els éssers vius hibernen?I nosaltres els éssers humans quan dormim tant estem hibernant?

2. COM FUNCIONA EL PROCÉS D'HIVERNACIÓ?

Nosaltres hem observat que les nostres tortugues están durant molt de temps quietes, sense sortir del lloc on dormen i sense menjar. Això vol dir que alguna cosa està passant. Després de parlar entre nosaltres vam arribar a la conclusió de que les tortugues hibernen. Nosaltres creien que durant l'hivern estan adormides i que durant l'estiu mengen molt per poder alimentar-se durant la hivernació. 

L'hivernació és un estat fisiològic que només alguns éssers vius determinats el duen a terme, dos exemples clars que nosaltres sabem són els ossos i les tortugues. Aquest estat consisteix en la disminució general de les funcions metabòliques.

Els animals que hivernen necessiten realitzar un procés de preparació mesos abans, en els quals s'alimenten en molta més quantitat per després passar mesos (període d'hivern) sense menjar ni moure's. Sabem que hi ha altres tipus d'animals que decideixen mobilitzar-se cap a llocs més càlids per poder passar el fred,  aquest fenòmen s'anomena migració i el practiquen les aus migratòries com el rossinyol comú i l'oreneta vulgar.

La hibernació és un fenòmen que es produeix majoritariament en éssers vius de sang freda com insectes o rèptils però també hi ha animals de sang calenta com l'os polar que és un mamífer que també realitza aquest procés.

Per tant, cercan informació sobre si tots els éssers vius hivernen, hem trobat que la hivernació és una adaptació al medi que tenen alguns éssers vius per poder mantenir la seva temperatura. I que només els rèptils i alguns mamífers la realitzen. Nosaltres, els éssers humans no hivernem.

Magalí: Nenes, us heu adonat de que la Paquita i el Ptu, han creat el seu propi forat enfonsat a terra per poder protegir-se del fred.
Marta: Sí, també m'he adonat de què tot i ser hivern, els dies més càlids les tortugues surten a fora a prendre el sol.
Laia: Sí jo també ho he vist, llavors el procés d'hivernació no ha de ser continu?, és a dir el temps d'hibernació fa en funció de la temperatura?

Al novembre o desembre, segons la latitud, començen a enterrar-se o refugiar-se en llocs protegits i cauen en un estat d'hibernació. La temperatura ideal per la hibernació és de 5ºC, ja que les temeperatures inferiors a 2ºC provoquen danys cerebrals o la mort, mentre que si són superiors a 10ºc porten la tortuga a un estat de subhibernació, perillós ja que l'animal consumeix més rapidament les reserves de greix que li han de durar tot l'hivern. En estat, natual, les tortugues s'enterren entre deu i vint centímetres de profunditat.