- Blog profesional sobre Biologia. Com és la vida d'una tortuga marina. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: https://allyouneedisbiology.wordpress.com/tag/cicle-vida-tortuga/
- Camp d'aprenentatge del Bages: Xtec. Descripció dels cinc regnes. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.xtec.cat/cdabages/consulta/consaigua/gotadaigua/descripcio5regnes.pdf
- Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. El problema de les tortugues aquàtiques exòtiques. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.tortugues.cat/html2/tortflor.html
- Coborn, J (1994). Guia completa de los reptiles. Barcelona: Editorial Hispano Europea, S.A.
- Generalitat de Catalunya: Departament de medi ambient i habitatge. La seva vida dia a dia. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.gencat.cat/mediamb/butlleti/bev/graf_but9/documents/tortuga_mediterrania3.pdf
- La tortuga mascota. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a: http://apliense.xtec.cat/arc/sites/default/files/04_La_tortuga_mascota.pdf
- Mas mallorca. La tortuga mediterrània.Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a:http://www.masmallorca.cat/animals/tortugamediterrania.html#axzz3vtZ1QGH
- Slideshare. Les tortugues: Estratègies per afavorir-ne la supervivència. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.slideshare.net/martigraells/les-testudo-hermanni-hermanni
- Saber es practico (2015) ¿Cuántos órganos tiene el cuerpo humano i cuáles son?Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.saberespractico.com/estudios/cultura-general/%C2%BFcuantosorganos-tiene-el-cuerpo-humano-y-cuales-son/
- Salvador, A;Pleguezuelos, J.M (2002). Reptiles españoles: Identificación, historia y distribución. Talavera de la Reina: Canseco Editores S.L
- Slideshare (2012). Les nostres tortugues amigues. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a: http://www.slideshare.net/CarmeCL/les-nostres-amigues-tortugues
- Slideshare. Els quelonis. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.slideshare.net/Mercadal76/els-quelonis
- Tienda animal. Guia para la hibernación de las tortugas. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.tiendanimal.es/articulos/guia-para-la-hibernacion-en-las-tortugas-ii/
- Wikipedia (2015). Hibernació. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hibernaci%C3%B3
- Wikipedia (2015). Rèptil. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A8ptil
- Wikipedia (2015). Tortuga. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a:https://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga
- Xtec. Éssers vius i diversitat. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://blocs.xtec.cat/marafapremiademar/files/2012/10/4.01.%C3%89ssersviusidiversitatv.2.pdf
- Xtec. Animals marins: les tortugues. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.xtec.cat/ceipginesta/hemeroteca/revista2/revista/m4ex1/tortugues.htm
dijous, 24 de desembre del 2015
8. Referències Bibliogràfiques
Aquí exposarem totes les fons de documentació que hem utilitzat a l'hora de contrastar les nostres hipotèsi amb allò que diuen experts. També exposarem blogs o webs interessants que parlin sobre les tortugues.
Etiquetes de comentaris:
8.Referències bibliogràfiques
dimecres, 23 de desembre del 2015
7.Reflexió final
Reflexió com alumnes
Marta: Molt bé, això ja s'acaba i podríem fer una reflexió sobre tot allò que hem après amb l'observació d'aquest ésser viu!
Magalí: Doncs jo crec que ha estat molt divertit tenir cura d'un animal durant un temps, ja que ens ha aportat molt valors com són la responsabilitat, l'amor, el respecte pel medi ambient, entre d'altres.
Laia: Sí, sí. També ens ha ajudat a establir relacions entre les tortugues i els éssers humans. D'aquesta manera hem après una mica més sobre com funcionem els éssers vius, en general.
Marta: També hem pogut comprovar mitjançant l'experimentació, molts dels dubtes que ens sorgien durant aquesta observació.
Magalí: La realització del blog ens ha permès anar treballant progressivament des del punt de partida, dels nostres coneixements previs.
Magalí: La realització del blog ens ha permès anar treballant progressivament des del punt de partida, dels nostres coneixements previs.
Laia: També hem vist com ens sorgien molts dubtes. Alguns d'aquests els hem resolt, i d'altres no, perquè alguns ens motivaven a experimentar i en canvi, d'altres és quedaven en dubtes.
Magalí: Una altra cosa que m'ha agradat és que hem pogut aprendre gràcies a les reflexions i explicacions de tots els membres del grup. La creació de moltes altres preguntes que han anat sorgint a través de les converses de debat que manteniem.
Laia: És veritat Magalí! Hem pogut contrastar opinions i arribar a una solució.
Marta: Referent al tema de les tortugues hem après com són i com és comporten i a com ha de ser el seu medi per poder viure en bones condicions.
Magalí: El fet de tenir el meu pare, ens ha ajudat molt a poder contrastar les nostres hipotèsis amb una persona que l'apassiona aquest món dels quelonis.
Laia: Sí, es veritat. Ens ha agradat molt fer-nos preguntes entre nosaltres i dialogar per buscar respostes a allò que ens interpel.la alguna cosa, que no pas aprendre com funciona el món dels éssers vius mitjançant un llibre de text.
Marta: L'aprenentatge mitjançant la manipulació i l'experimentació és més significatiu, ja que ens ha ajudat a crear esquemes de coneixement entre allò que sabiem i allò que apreniem de nou.
Laia: Per tant, hem pogut adquirir uns coneixements més tècnics en relació a aquest ésser viu.
Ha arribat el moment de tancar la nostra experiència i reflexionar sobre tot allò que ens ha aportat aquest treball del “Model d’ ésser viu” utilitzant com a objecte d'estudi la tortuga. Hem tingut la sort de poder endinsar-nos en l'observació d'una tortuga d'aigua i dues de terrestres, per així analitzar les diferències entre elles.
L'observació d'un ésser viu a l'escola és una metodologia molt atractiva i dinàmica per aprendre a una aula. Mitjançant un ésser viu en concret es pot arribar a establir relacions amb la resta d'éssers vius. Segons Sanmartí (2001) un model científic el podem entendre com la selecció i organització d'idees des d'una determinada perspectiva conceptual, i que serveix per explicar un conjunt de fenòmens que suceeeixen en el món.
El fer aquesta observació en grup fomentem la cohesió del grup i la cooperació. També ajuda molt a fomentar la conversa entre els diferents membres del grup, ja que és l'element clau d'aquesta observació. Gràcies a aquesta, els alumnes aprenen a respectar les opinions dels altres i a expressar allò que pensen. També ens permeten a nosaltres els mestres, veure quins són els interessos i els coneixements que tenen sobre el tema i de quina manera exposen i plantegen les seves hipotèsis als altres.
Durant tot el procés d'observació la figura del mestre és clau, ja que és aquell que ha de fer preguntes als alumnes que ajudin a avançar en el procés d'aprenentatge. Mitjançant el model d'ésser viu Pujol i Espinàs (2004) ens diuen que els nens i nenes han de pensar la vida en interacció amb el medi i com un conjunt d'interaccions associades a un conjunt de canvis i d'estabilitats.
Poder realitzar aquesta observació en grup, també ajuda a fomentar la cohesió del grup i la cooperació. Els nens tenen un objectiu comú i és aprendre com és un ésser viu mitjançant un model d'ésser viu.
El fer aquesta observació en grup fomentem la cohesió del grup i la cooperació. També ajuda molt a fomentar la conversa entre els diferents membres del grup, ja que és l'element clau d'aquesta observació. Gràcies a aquesta, els alumnes aprenen a respectar les opinions dels altres i a expressar allò que pensen. També ens permeten a nosaltres els mestres, veure quins són els interessos i els coneixements que tenen sobre el tema i de quina manera exposen i plantegen les seves hipotèsis als altres.
Durant tot el procés d'observació la figura del mestre és clau, ja que és aquell que ha de fer preguntes als alumnes que ajudin a avançar en el procés d'aprenentatge. Mitjançant el model d'ésser viu Pujol i Espinàs (2004) ens diuen que els nens i nenes han de pensar la vida en interacció amb el medi i com un conjunt d'interaccions associades a un conjunt de canvis i d'estabilitats.
Poder realitzar aquesta observació en grup, també ajuda a fomentar la cohesió del grup i la cooperació. Els nens tenen un objectiu comú i és aprendre com és un ésser viu mitjançant un model d'ésser viu.
Com a mestres creiem que l'autoreflexió i la capacitat de fer-se preguntes a un mateix sobre un fet és molt important per a la formació d'alumnes crítics per a la societat del futur. També els ajuda a desenvolupar estratègies per respondre a aquestes preguntes, les quals són molt importants per a ser un alumne competent.
Un altre aspecte important és l'ús de les TIC en les ciències experimentals. Mitjançant el model d'ésser viu estem fomentant a que els alumnes utilitzen les TIC com a suport i com a consulta dels dubtes que tinguin. Aquesta observació també els ajuda a familiaritzar-se amb materials com són els terraris, en el nostre cas.
Gràcies als dubtes i la conversa entre nosaltres hem anat descobrint i coneixent cada vegada més coses sobre les tortugues i les hem pogut relacionar amb d'altres éssers vius. Per això pensem que ha sigut interessant i enriquidor treballar el model d'ésser viu amb aquesta metodologia, ja que pensem que a través de l'observació i l'experimentació directa hem sigut les protagonistes del nostre procés d'aprenentatge.
Un altre aspecte important és l'ús de les TIC en les ciències experimentals. Mitjançant el model d'ésser viu estem fomentant a que els alumnes utilitzen les TIC com a suport i com a consulta dels dubtes que tinguin. Aquesta observació també els ajuda a familiaritzar-se amb materials com són els terraris, en el nostre cas.
Gràcies als dubtes i la conversa entre nosaltres hem anat descobrint i coneixent cada vegada més coses sobre les tortugues i les hem pogut relacionar amb d'altres éssers vius. Per això pensem que ha sigut interessant i enriquidor treballar el model d'ésser viu amb aquesta metodologia, ja que pensem que a través de l'observació i l'experimentació directa hem sigut les protagonistes del nostre procés d'aprenentatge.
dimarts, 22 de desembre del 2015
5. Explorem els seus sentits!
Laia: Jo vull saber si tenen llengua, dents i llavis.
Magalí: Laia, jo crec que tenen llengua perquè recordo haver-li vist a la meva tortuga menjant. Tot i així, podem observar-la i comprovar-ho.
Marta: A mi m'agradaria saber si tenen nas, i si tenen el sentit de l'olfacte!
Magalí: Però si no en tenen, respiren per la boca només?
Laia: Jo no ho sé, ho hem d'investigar. I tenen orelles per escoltar?
Marta: Hi veuen quan és fosc?. Jo sé que els gats poden veure-hi a la foscor, però nosaltres, els humans, no podem. Creieu que les tortugues si?
EXPLOREM ELS SEUS SENTITS!
La majoria de les preguntes que ens van sorgir quan vam decidir observar les tortugues van ser sobre els sentits. Ens vam fer preguntes molt relacionades amb l'ésser humà i els seus cinc sentits, ja que ens cridava molt l'atenció si les tortugues els tindrien com nosaltres.
GUST
Després d'observar les nostres tortugues mentre menjavem, vam poder afirmar que si que tenen llengua. També hem trobat que les tortugues tenen papiles gustatives com nosaltres i això segurament els proporcionara el gust. Aquí us deixem el següent vídeo que mostra com menja la Paquita:
TACTE
Laia: Jo vull esbrinar si tenen tacte a la closca. Recordo haver vist un vídeo d'una tortuga que reaccionava quan li tocaven la closca.
Marta: Doncs podem provar-ho nosaltres i així ho sabrem del cert!
Per poder demostrar això vam realitzar un vÍdeo on es veu com quan toquem a la tortuga ella mateixa obre la boca, això ens diu que si que té tacte, ja que s'adona quan li estant tocant.
VISTA
Marta: Jo crec que tenen una vista excelent i que distingueixen les formes i els colors, ja que quan l'apropo la capsa del menjar la reconeix i s'apropa a mi.
Magalí: Creieu que seran capaçes de veure amb la llum apagada com alguns animals que ho fan?
En aquesta imatge podem veure com tenen dues parpelles que li pemet veure sota l'aigua. A la superfície són capaçes de veure les formes i els colors. També tenen un sentit de la orientació molt bo.
OÏDA
Les tortugues no tenen orelles, però tenen un timpà que vibra amb les ones sonores i les fa sentit. Són molt sensibles a les vibracions del terra. Per això s'adonen quan ens apropem a elles.
OLFACTE
El sentit de l'olfacte el tenen ben desenvolupat i és molt important per a la recerca d'aliments i les parelles. Les nostres tortugues van directes a allà on hi ha el menjar.
Marta: Doncs podem provar-ho nosaltres i així ho sabrem del cert!
Per poder demostrar això vam realitzar un vÍdeo on es veu com quan toquem a la tortuga ella mateixa obre la boca, això ens diu que si que té tacte, ja que s'adona quan li estant tocant.
VISTA
Marta: Jo crec que tenen una vista excelent i que distingueixen les formes i els colors, ja que quan l'apropo la capsa del menjar la reconeix i s'apropa a mi.
Magalí: Creieu que seran capaçes de veure amb la llum apagada com alguns animals que ho fan?
En aquesta imatge podem veure com tenen dues parpelles que li pemet veure sota l'aigua. A la superfície són capaçes de veure les formes i els colors. També tenen un sentit de la orientació molt bo.
OÏDA
Les tortugues no tenen orelles, però tenen un timpà que vibra amb les ones sonores i les fa sentit. Són molt sensibles a les vibracions del terra. Per això s'adonen quan ens apropem a elles.
OLFACTE
El sentit de l'olfacte el tenen ben desenvolupat i és molt important per a la recerca d'aliments i les parelles. Les nostres tortugues van directes a allà on hi ha el menjar.
Etiquetes de comentaris:
5. Explorem els seus sentits
Subscriure's a:
Missatges (Atom)