8. Referències Bibliogràfiques

Aquí exposarem totes les fons de documentació que hem utilitzat a l'hora de contrastar les nostres hipotèsi amb allò que diuen experts. També exposarem blogs o webs interessants que parlin sobre les tortugues.

• Blog profesional sobre Biologia. Com és la vida d'una tortuga marina. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: https://allyouneedisbiology.wordpress.com/tag/cicle-vida-tortuga/
• Camp d'aprenentatge del Bages: Xtec. Descripció dels cinc regnes. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.xtec.cat/cdabages/consulta/consaigua/gotadaigua/descripcio5regnes.pdf
• Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera. El problema de les tortugues aquàtiques exòtiques.  Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.tortugues.cat/html2/tortflor.html
• Coborn, J (1994). Guia completa de los reptiles. Barcelona: Editorial Hispano Europea, S.A.
• Generalitat de Catalunya: Departament de medi ambient i habitatge. La seva vida dia a dia. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.gencat.cat/mediamb/butlleti/bev/graf_but9/documents/tortuga_mediterrania3.pdf
• La tortuga mascota. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a: http://apliense.xtec.cat/arc/sites/default/files/04_La_tortuga_mascota.pdf
• Mas mallorca. La tortuga mediterrània.Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a:http://www.masmallorca.cat/animals/tortugamediterrania.html#axzz3vtZ1QGH
• Slideshare. Les tortugues: Estratègies per afavorir-ne la supervivència. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.slideshare.net/martigraells/les-testudo-hermanni-hermanni
• Saber es practico (2015) ¿Cuántos órganos tiene el cuerpo humano i cuáles son?Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.saberespractico.com/estudios/cultura-general/%C2%BFcuantosorganos-tiene-el-cuerpo-humano-y-cuales-son/
• Salvador, A;Pleguezuelos, J.M (2002). Reptiles españoles: Identificación, historia y distribución. Talavera de la Reina: Canseco Editores S.L
• Slideshare (2012). Les nostres tortugues amigues. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a: http://www.slideshare.net/CarmeCL/les-nostres-amigues-tortugues
• Slideshare. Els quelonis. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.slideshare.net/Mercadal76/els-quelonis
• Tienda animal. Guia para la hibernación de las tortugas. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:http://www.tiendanimal.es/articulos/guia-para-la-hibernacion-en-las-tortugas-ii/
• Wikipedia (2015). Hibernació. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: https://ca.wikipedia.org/wiki/Hibernaci%C3%B3
• Wikipedia (2015). Rèptil. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a:https://ca.wikipedia.org/wiki/R%C3%A8ptil
• Wikipedia (2015). Tortuga. Recuperat a 26 de Decembre de 2015 a:https://ca.wikipedia.org/wiki/Tortuga
• Xtec. Éssers vius i diversitat. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://blocs.xtec.cat/marafapremiademar/files/2012/10/4.01.%C3%89ssersviusidiversitatv.2.pdf
• Xtec. Animals marins: les tortugues. Recuperat a 27 de Decembre de 2015 a: http://www.xtec.cat/ceipginesta/hemeroteca/revista2/revista/m4ex1/tortugues.htm

7.Reflexió final

Reflexió com alumnes

Marta: Molt bé, això ja s'acaba i podríem fer una reflexió sobre tot allò que hem après amb l'observació d'aquest ésser viu!

Magalí: Doncs jo crec que ha estat molt divertit tenir cura d'un animal durant un temps, ja que ens ha aportat molt valors com són la responsabilitat, l'amor, el respecte pel medi ambient, entre d'altres.

Laia: Sí, sí. També ens ha ajudat a establir relacions entre les tortugues i els éssers humans. D'aquesta manera hem après una mica més sobre com funcionem els éssers vius, en general. 

Marta: També hem pogut comprovar mitjançant l'experimentació, molts dels dubtes que ens sorgien durant aquesta observació.
Magalí: La realització del blog ens ha permès anar treballant progressivament des del punt de partida, dels nostres coneixements previs.

Laia: També hem vist com ens sorgien molts dubtes. Alguns d'aquests els hem resolt, i d'altres no, perquè alguns ens motivaven a experimentar i en canvi, d'altres és quedaven en dubtes.

Magalí: Una altra cosa que m'ha agradat és que hem pogut aprendre gràcies a les reflexions i explicacions de tots els membres del grup. La creació de moltes altres preguntes que han anat sorgint a través de les converses de debat que manteniem.

Laia: És veritat Magalí! Hem pogut contrastar opinions i arribar a una solució.

Marta:  Referent al tema de les tortugues hem après com són i com és comporten i a com ha de ser el seu medi per poder viure en bones condicions.

Magalí: El fet de tenir el meu pare, ens ha ajudat molt a poder contrastar les nostres hipotèsis amb una persona que l'apassiona aquest món dels quelonis.

Laia: Sí, es veritat. Ens ha agradat molt fer-nos preguntes entre nosaltres i dialogar per buscar respostes a allò que ens interpel.la alguna cosa, que no pas aprendre com funciona el món dels éssers vius mitjançant un llibre de text.  

Marta: L'aprenentatge mitjançant la manipulació i l'experimentació és més significatiu, ja que ens ha ajudat a crear esquemes de coneixement entre allò que sabiem i allò que apreniem de nou.

Laia: Per tant, hem pogut adquirir uns coneixements més tècnics en relació a aquest ésser viu.

Reflexió com a mestres

Ha arribat el moment de tancar la nostra experiència i reflexionar sobre tot allò que ens ha aportat aquest treball del “Model d’ ésser viu” utilitzant com a objecte d'estudi la tortuga. Hem tingut la sort de poder endinsar-nos en l'observació d'una tortuga d'aigua i dues de terrestres, per així analitzar les diferències entre elles.

L'observació d'un ésser viu a l'escola és una metodologia molt atractiva i dinàmica per aprendre a una aula. Mitjançant un ésser viu en concret es pot arribar a establir relacions amb la resta d'éssers vius.  Segons Sanmartí (2001) un model científic el podem entendre com la selecció i organització d'idees des d'una determinada perspectiva conceptual, i que serveix per explicar un conjunt de fenòmens que suceeeixen en el món.

El fer aquesta observació en grup fomentem la cohesió del grup i la cooperació. També ajuda molt a fomentar la conversa entre els diferents membres del grup, ja que és l'element clau d'aquesta observació. Gràcies a aquesta, els alumnes aprenen a respectar les opinions dels altres i a expressar allò que pensen. També ens permeten a nosaltres els mestres, veure quins són els interessos i els coneixements que tenen sobre el tema i de quina manera exposen i plantegen les seves hipotèsis als altres.


Durant tot el procés d'observació la figura del mestre és clau, ja que és aquell que ha de fer preguntes als alumnes que ajudin a avançar en el procés d'aprenentatge. Mitjançant el model d'ésser viu Pujol i Espinàs (2004) ens diuen que els nens i nenes han de pensar la vida en interacció amb el medi i com un conjunt d'interaccions associades a un conjunt de canvis i d'estabilitats.

Poder realitzar aquesta observació en grup, també ajuda a fomentar la cohesió del grup i la cooperació. Els nens tenen un objectiu comú i és aprendre com és un ésser viu mitjançant un model d'ésser viu. 

Com a mestres creiem que l'autoreflexió i la capacitat de fer-se preguntes a un mateix sobre un fet és molt important per a la formació d'alumnes crítics per a la societat del futur. També els ajuda a desenvolupar estratègies per respondre a aquestes preguntes, les quals són molt importants per a ser un alumne competent.

Un altre aspecte important és l'ús de les TIC en les ciències experimentals. Mitjançant el model d'ésser viu estem fomentant a que els alumnes utilitzen les TIC com a suport i com a consulta dels dubtes que tinguin. Aquesta observació també els ajuda a familiaritzar-se amb materials com són els terraris, en el nostre cas.

Gràcies als dubtes i la conversa entre nosaltres hem anat descobrint i coneixent cada vegada més coses sobre les tortugues i les hem pogut relacionar amb d'altres éssers vius. Per això pensem que ha sigut interessant i enriquidor treballar el model d'ésser viu amb aquesta metodologia, ja que pensem que a través de l'observació i l'experimentació directa hem sigut les protagonistes del nostre procés d'aprenentatge. 

5. Explorem els seus sentits!

Laia: Jo vull saber si tenen llengua, dents i llavis.

Magalí: Laia, jo crec que tenen llengua perquè recordo haver-li vist a la meva tortuga menjant. Tot i així, podem observar-la i comprovar-ho.

Marta: A mi m'agradaria saber si tenen nas, i si tenen el sentit de l'olfacte!

Magalí: Però si no en tenen, respiren per la boca només?

Laia: Jo no ho sé, ho hem d'investigar. I tenen orelles per escoltar?

Marta: Hi veuen quan és fosc?. Jo sé que els gats poden veure-hi a la foscor, però nosaltres, els humans, no podem. Creieu que les tortugues si?

EXPLOREM ELS SEUS SENTITS!

La majoria de les preguntes que ens van sorgir quan vam decidir observar les tortugues van ser sobre els sentits. Ens vam fer preguntes molt relacionades amb l'ésser humà i els seus cinc sentits, ja que ens cridava molt l'atenció si les tortugues els tindrien com nosaltres.

GUST

Després d'observar les nostres tortugues mentre menjavem, vam poder afirmar que si que tenen llengua. També hem trobat que les tortugues tenen papiles gustatives com nosaltres i això segurament els proporcionara el gust. Aquí us deixem el següent vídeo que mostra com menja la Paquita:

TACTE

Laia: Jo vull esbrinar si tenen tacte a la closca. Recordo haver vist un vídeo d'una tortuga que reaccionava quan li tocaven la closca.
Marta: Doncs podem provar-ho nosaltres i així ho sabrem del cert!

Per poder demostrar això vam realitzar un vÍdeo on es veu com quan toquem a la tortuga ella mateixa obre la boca, això ens diu que si que té tacte, ja que s'adona quan li estant tocant.

VISTA

Marta: Jo crec que tenen una vista excelent i que distingueixen les formes i els colors, ja que quan l'apropo la capsa del menjar la reconeix i s'apropa a mi.
Magalí: Creieu que seran capaçes de veure amb la llum apagada com alguns animals que ho fan?

En aquesta imatge podem veure com tenen dues parpelles que li pemet veure sota l'aigua. A la superfície són capaçes de veure les formes i els colors. També tenen un sentit de la orientació molt bo.

OÏDA

Les tortugues no tenen orelles, però tenen un timpà que vibra amb les ones sonores i les fa sentit. Són molt sensibles a les vibracions del terra. Per això s'adonen quan ens apropem a elles.

OLFACTE

El sentit de l'olfacte el tenen ben desenvolupat i és molt important per a la recerca d'aliments i les parelles. Les nostres tortugues van directes a allà on hi ha el menjar.

6.3. Com es relacionen?

Magalí: Les tortugues com qualsevol ésser viu, estan inmerses en un medi on hi ha altres éssers vius amb els quals interactua. Creieu que sense aquests éssers vius es moriria?
Marta: Jo crec que no, ja que la meva viu sola i no s'ha mort.
Laia: Doncs podriem observar si la Paquita i el Pitu tenen alguna relació o només es relacionen per reproduir-se.

Magalí: En el moment que la femella posa els ous creieu que segueix tenint cura d'aquests?
Laia: I el mascle què fa? La deixa embarassada i després se n'oblida?

Marta: Jo crec que sí que tenen cura dels ous les femelles perquè és un instint maternal, però ho haurem d'investigar.
Laia: Llavors hauran d'estar a una temperatura adequada per a què puguin nèixer?
Magalí: Potser per això els enterren al terra, per donar-los calor!

1. LA FEMELLA TÉ CURA DELS OUS? I EL MASCLE?

Pensem que tant el mascle, com la femella poden tenir cura dels ous. Creiem que han d'enterrar-los i vigilar-los. Però realment no hi ha s'estableix cap tipus de realció en el moment que la tortuga surt de l'ou, sinó que des d'aquell moment ja són independents.

Com que sabiem que les tortugues enterren els seus ous, ens vam plantejar per què ho fèien. Va ser inevitable pensar que ho fèien perquè els ous necessiten escalfor, com ho fan altres éssers vius, però, ens vam adonar que sota terra no fa més calor, sinó que fa més fred i humitat.

Creiem que enterren els ous per protegir-los dels factors exteriors, com dels fets meteorològics i sobretot per mantenir la temperatura adequada per tal que l'evolució de l'ou es produeixi sense cap interrupció ja que això podria causar la mort.

Marta: Creieu que té por de mi quan m'acosto a ella?

Laia: Pot ser sí perquè de seguida amaga el cap sota la closca.

Magalí: Jo crec que és un dels seus instints i per això ho fa, ho podem comprovar tocant-li el cap.

2. TENEN POR DELS HUMANS? 

Creiem que tenen por sempre que reaccionen amagant el cap i després les potes dins de la closca. Ho fan quan nosaltres ens hi acostem i després molt a poc a poc van treient el cap, és a dir, guanyen seguretat. Aquesta reacció pensem que és un instint natural per protegir-se d'allò que els sembla un perill.

3. COM INTERACCIONA AMB ELS ALTRES?

Laia: Quan les tortugues estan passejant i es creuen entre elles per un pas estret com es deuen posar d'acord per saber qui passa abans?
Magalí: Les tortugues no parlen, però pot ser tenen algun tipus de comunicació no verbal no creieu?
Marta: Jo crec que són molt independents i cadascuna fa el que li convé.

6.2. Com es reprodueixen?

Laia: He vist que molts rèptils són ovípars, és a dir que es reprodueixen posant ous. Les nostres tortugues també ho són?
Magalí: Sí! Jo quan era petita vaig veure com posaven els ous i després neixien tortugues. 
Marta: Creieu que es reprodueixen com els humans, amb dos éssers? O només es necessita un d'ells per reproduir-se?
Magalí: Podem observar la Paquita i el Pitu per veure com ho fan! I a veure si tenim sort i durant aquest temps posen ous.

1. COM FUNCIONA EL PROCÉS DE REPRODUCCIÓ?

Després de la hibernació el mascle persegueix la femella fent cops a la closca fins que es queda quieta, vam poder observar que le mascle és mostra molt agressiu a l'hora de perseguir la femella. El mascle pot fer diverses còpules al dia amb més d'una femella, i aquesta, pot conservar l'esperma fins a quatre anys i, a més, acumula l'esperma de diferents mascles. 

El mascle arriba a la maduresa sexual als 6 o 7 anys. La femella no arriba a la maduresa sexual fins als 8 o 10 anys i fa tres postes entre maig i juliol. La incubació dura uns tres mesos, amb temperatures inferiors a 30,5 °C neixen més mascles i amb temperatures superiors neixen més femelles. Temperatures inferiors a 26 °C o superiors a 33 °C provoquen malformacions o la mort de l'embrió. Al moment de l'eclosió, sovint facilitat per un dia plujós, la cria utilitza per trencar la closca l'anomenada "dent d'ou", un tubercle corni situat entre el nas i el maxil·lar superior destinat a desaparèixer en pocs dies. La sortida de l'ou pot durar 48 hores.

Laia: Les tortugues posen ous però em sembla que els deixen al terra o a l'aigua. Els ous es queden allà on els ha deixat la tortuga?

Magalí:Jo també penso que deixen els ous, em sembla que a vegades els enterren.

Marta: Sí, els deixen a terra. Crec que és necessari que una tortuga mascle i una femella s'aparellin perquè posin ous i neixin tortugues.
Magalí: Sí Marta! A més, crec que sempre que una tortuga mascle i una femella s'aparellen, la femella es queda embarassada.
Marta: Vols dir? Quan els éssers humans tenen relacions sexuals, la dona no sempre es queda embarassada.
Laia: Jo penso com la Magalí. Crec que, com nosaltres, no sempre es queden embarassades. Però aleshores... Quins factors determinen que posin ous?
Marta: Hem d'informar-nos sobre la reproducció de les tortugues i els rèptils.

Magalí: I sempre que posen ous, neixen tortugues?
Laia: No ho se, però jo vaig veure en un programa de la televisió, com un home menjava ous de cocodril. Per tant, pot ser no sempre neixen tortugues dels ous.
Marta: I com s'alimenten i respiren les tortugues dins l'ou?

Laia: L'ou de dues tortugues serà, amb el temps, una tortuga petita. Això ho tenim clar perquè, igual que passa amb la reproducció dels humans o de qualsevol altre ésser viu, l'herència ens fa ser com som. És a dir, la reproducció entre dos cocodrils dóna fruit quan neix un cocodril, entre dos persones, neix un nadó, i entre dos tortugues, una tortuga.
Magalí: Sí, però, que ens fa diferents dels altres? Entre nosaltres som éssers humans, però jo sóc diferent de tu, Marta. I tu de la Laia.
Marta: Això és veritat, tots som iguals però diferents. Creieu que passa el mateix amb els animals?
Laia: A qui s'assembla la tortuga que neix? Què té en comú amb les altres i què la fa diferent? S'assembla als seus progenitors? Què en penseu?
Marta: També m'agradaria saber quan triguen a néixer. Nosaltres estem nou mesos a la panxa de la nostre mare. I les tortugues dins l'ou?

2. COM POSEN ELS OUS?

Les tortugues incuben els ous i per aquest motiu els enterren. Les tortugues passen aproximadament dos mesos embarassades, després ponen els ous, però el naixement no es produeix fins uns 80 o 85 dies més tard, quan surten de l'ou finalment. En el cas dels humans l'embrió triga entre 35-40 setmanes a nèixer.

Aquí posem un vídeo de com neix una tortuga:

6.1. Com s'alimenten?

Laia: Nenes, jo he vist com la Paquita i el Pitu mengen diferent a la Channel. Per què creieu que ho fan?

Marta: Jo crec que poden menjar de tot, ja que la Channel tot el que li poses s'ho menja. Però normalment menja unes gambes petittones que estan com dissecades.
Magalí: Alaa! Doncs jo crec que les meves només mengen herba.
Marta: Doncs podem veure quin tipus d'alimentació tenen les tortugues!


1. QUÈ MENGEN? QUAN MENGEN?
Depenent de l'espècie podem trobar  tortugues carnívores, herbívores i omnívores. La Paquita i el Pitu són tortugues herbívores, només mengen herba. La channel hem trobat que és una tortuga de florida i és carnívora. Al principi ha de menjar gambes i després quan és més gran menjarà pinso.També hem trobat que és molt important que prenguin calci, en forma de pedra. 

Magalí: Nenes us heu adonat de què les tortugues no tenen dents? Llavors com trituran el menjar?
Marta: Jo crec que potser tenen un òrgan que nosaltres no tenim, que fa aquesta funció.
Laia: Potser, i creieu que fan la digestió igual que nosaltres?
Marta : N'hem a investigar!

Hem vist com les nostres tortugues no tenen dents i la funció de tritura la fan amb el bec que tenen. També hem arribat a la conclusió de què fan la digestió molt semblant als humans, ja que com hem vist abans comparteixen molts dels seus organs amb nosaltres, les persones.


Laia: Sempre m'ha cridat l'atenció és com poden respirar els animals dintre de l'aigua. Podríem investigar com ho fa la nostra tortuga!
Marta: Jo crec que ho fan gràcies al oxigen que conté l'aigua, que els ajuda a respirar i no ofegar-se.
Magalí: I us heu fixat que moltes vegades la channel està amb el nas fora de l'aigua, això es perquè potser ha de sortir fora per agafar aire com nosaltres.
Marta: Com és que poden aguantar tanta estona sota l’aigua, i a la vegada també fora del medi aquàtic?

Laia: Tenen algun altre sistema respiratori diferent al pulmonar?

Magalí: La Paquita i el Pitu respiren a través del sistema respiratori pulmonar però en el cas de la Channel ho haurem d'investigar.

2. COM RESPIREN? (APARELL RESPIRATORI)

Les tortugues d'aigua tenen una respiració pulmonar tot i que és bastant diferent a la dels mamífers o humans, ja que elles poden passar-se molt de temps sota l’aigua. En debat hem comentat a partir de l'observació que feiem quan la Channel estava dins l'aigua que quan es submergeixen deuen tenir algun tipus de teixit diferent perquè puguin aguantar tanta estona sota l’aigua. A més, hem vist que no deixa anar bombolles de l'aire que treuen, per tant, a partir d'altres fonts vam descobrir que han desenvolupat un sistema de respiració anaeròbica.

Les tortugues són capaces de mantenir més concentracions de diòxid de carboni a la sang que la majoria dels animals que respiren oxigen i, per tant, poden utilitzar el proveïment d’aquest de manera molt eficaç durant un llarg període de temps. Tant la sang com el teixit muscular poden emmagatzemar oxigen en grans quantitats, fet que ajuda a la tortuga a estar sota l’aigua llargs períodes de temps.

Laia: Com deu defecar la tortuga d'aigua?
Magalí: Jo crec que la Paquita i el Pitu deuen defectar igual que les persones, perquè són terrestres.
Marta: Quan observo la Channel a vegades veig que treu l'excrement i es queda flotant a l'aigua, però després que passa?

3.COM I QUAN DEFEQUEN?  (APARELL EXCRETOR)

En els animals vertebrats, com les tortugues d’aigua, els principals òrgans excretors són els ronyons. Aquests són els que s’encarreguen de filtrar la sang per eliminar els residus tòxics.

En el cas de la Channel hem de tenir en compte que si la temperatura de l’aigua no és l’adient, la nostra tortuga no farà les seves necessitats. Per això, l’aigua ha d’estar temperada perquè pugin defecar sense problemes.
En el cas de la Paquita i el Pitu quan defequen ho fan sobre la terra del terrari on viuen, són excrements força líquids. També algun cop que les hem agafat amb les mans, nosaltres hem pensat que arrel de la por han acabat treient excrements.

6. Realitzen les funcions vitals?

Laia: Les tortugues com hem vist comparteixen moltes coses amb els éssers humans, creieu que faran les funcions vitals igual que nosaltres?
Marta: Jo crec que qualsevol animal realitza les funcions vitals.
Magalí: Jo sé que tots mengen, es relacionen i es reprodueixen. Però cadascún ho fa d'una manera diferent.

Les funcions vitals són les característiques pròpies dels éssers vius. Nosaltres sabem que els éssers humans realitzen les funcions vitals, les quals són: NUTRICIÓ, RELACIÓ i REPRODUCCIÓ.

La funció de nutrició és la capacitat d'intercambiar matèria i energia. Capturen substàncies nutritives i l'energia que necessiten per viure de l'entorn on habiten i expulsen allò que no els hi és útil. Hi ha dos tipus d'ésser viu segons la nutrició:

• Éssers vius autòtrof: Són organismes que es fabriquen els nutrients a partir de substàncies inorgàniques (aigua, sals, diòxid de carboni) gràcies a l’absorció d’energia lluminosa. Aquest procés s'anomena fotosíntesi. Els vegetals, les algues i alguns bacteris, tots ells organismes autòtrofs, obtenen aquestes substàncies senzilles de l'aigua, de l'aire i del sòl, segons el medi on viuen. 
• Éssers vius heteròtrofs: Són aquells éssers vius que incorporen els nutrients dels aliments que ingereixen i que provenen d’altres éssers vius. Nosaltres i els animals pertanyem a aquest tipus d'éssers vius.

Anomenem funció de relació a la capacitat que tenen els éssers vius de captar la informació del seu medi, tant intern com extern, els estímuls, interpretar aquests estímuls i elaborar una resposta adequada. Mitjançant la funció de relació els éssers vius també coordinen els seus aparells i sistemes per tal que puguin funcionar correctament. La funció de relació en els animals es coordinada per dos sistemes: el sistema nerviós i el sistema endocrí. Els dos sistemes treballen coordinadament per donar la resposta més adequada als estímuls captats.

La funció de reproducció és la capacitat dels éssers vius per crear-ne d'altres, els quals seran els seus progenitors. La funció de reproducció no és fonamental per a la supervivència d'un ésser viu, però sí que és important i essencial per mantenir els éssers vius, és a dir, de la vida. Hi ha dos gran tipus de reproducció:

• Reproducció asexual: També es pot anomenar reproducció vegetativa i en aquests casos no es requereix la intervenció de cap altre organisme, de manera que els organismes fills són genèticament iguals al progenitor. 
• Reproducción sexual: És un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents.  Els humans i les tortugues tenim aquest tipus de reproducció.

Marta: Ara que ja sabem que compartim el tipus de nutrició (heteròtrofs) i el tipus de reproducció (sexual), n'hem a observar com fan aquestes funcions vitals.
Laia: També podem observar  com es relacionen entre elles i amb el medi.